Ángel Irabien: “L’Enginyeria Química ha de conciliar els interessos ambientals, econòmics i socials en la producció i el consum”

Ángel Irabien, catedràtic d’enginyeria química de la Universitat de Cantàbria, impartirà una de les conferències plenàries del XV Congrés Mediterrani d’Enginyeria Química, que tindrà lloc del 30 de maig al 2 de juny de 2023 en el marc d’Expoquimia, la Trobada Internacional de la Química de Fira de Barcelona. En aquesta entrevista comparteix la seva visió sobre el paper de l’enginyeria química per resoldre els reptes actuals de la societat, la transferència de coneixement entre els mons acadèmic i empresarial, i sobre la imprescindible avaluació de la sostenibilitat en la presa de decisions al sector químic.

Amb àmplia experiència en gestió universitària i acadèmica a nivell nacional i internacional, Irabien coordina a la Universitat de Cantàbria la unitat de recerca de la sostenibilitat de la producció  que agrupa més de 30 investigadors. Així mateix, dirigeix ​​altres projectes de recerca i transferència de coneixement que han donat lloc a més de 300 publicacions internacionals, tres patents i prop de 40 tesis doctorals. És també president i fundador del Grup Especialitzat en Enginyeria Química de la Reial Societat Espanyola de Química (RSEQ) i ha obtingut nombrosos reconeixements com ara el premi de recerca CEPSA 2012 a la Innovació en Enginyeria Química, Premi de l’Any 2019 i medalla d’or 2021 de l’Associació Nacional de Químics i Enginyers Químics (ANQUE) entre d’altres. També va ser director general d’Universitats, Recerca i Transferència (2019-2020) i director de Medi Ambient (2003 – 2005) del Govern de Cantàbria.

Com a científic, docent i gestor, quin creu que és el paper de l’enginyeria química en la societat actual?

L’enginyeria química al segle XXI agafa els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per incorporar-los de forma òptima a les transformacions de la matèria i de l’energia que es duen a terme per respondre, en un marc globalitzat, a les demandes de productes i serveis de les diferents cadenes de subministrament i de la mateixa societat. Per tant, al meu parer, el paper principal de l’enginyeria química avui és tractar de conciliar, mitjançant el coneixement i la innovació, els interessos ambientals, econòmics i socials en la producció (processos) i en el consum (productes).

Creu que la societat és conscient de la importància de l’enginyeria química?

L’enginyeria química té uns fonaments cientificotècnics que no són intuïtius, per la qual cosa la societat, en general, coneix detalls parcials que condueixen a valoracions extremes sobre aquesta disciplina procedents de la percepció del risc associat als productes químics o de la valoració dels avenços que han produït els medicaments com ara la millora de l’esperança de vida en néixer o l’eradicació de malalties. Però, en general, no hi ha consciència que sigui el nexe per abordar els grans reptes del desenvolupament humà del segle XXI com són l’ús humà de l’aigua, l’energia i la demanda d’aliments. Per afrontar-los és fonamental la contribució de l’enginyeria química a l’hora d’optimitzar els fluxos de recursos naturals a la producció i als serveis.

Què es pot fer perquè els joves se sentin atrets per aquesta disciplina?

Mitjançant una informació rigorosa, precisa i accessible formulada en un llenguatge i amb uns mitjans adaptats a cada persona o col·lectiu, és possible despertar l’interès cap a aquesta disciplina en pràcticament tots els sectors socials. La difusió d’exemples concrets de l’aplicació de l’enginyeria química en nombrosos àmbits de la nostra vida diària i la manera d’avançar cap a la consecució dels reptes principals que té la societat és una manera molt directa de generar atracció i interès. Exemples com el que ha realitzat en l’àmbit de l’enginyeria química gastronòmica el nostre company Claudi Mans atrauen l’interès de col·lectius generalment allunyats de la nostra disciplina, però el mateix es podria dir en relació amb la funció de l’enginyeria química en la potabilització i depuració del aigua o en el desenvolupament de la vacuna per tallar el progrés de la Covid-19.

I l’empresa? Hi ha molta distància entre el món teòric i el de l’empresa?

Actualment es fa un gran esforç per propiciar activitats de transferència de coneixement entre l’empresa i el món acadèmic. Iniciatives com ara el reconeixement acadèmic a la transferència (sexenis de transferència) o l’accés a nous programes col·laboratius que busquen un partenariat publicoprivat fonamentalment desenvolupats per la Unió Europea a través de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia i del CDTI a Espanya, així com mitjançant les nombroses convocatòries de finançament competitiu per a la innovació han reduït significativament la bretxa històrica existent entre l’acadèmia i l’empresa. 

La generació de noves estructures empresarials com són les spin-off o les start-up que permeten accelerar la velocitat amb què el coneixement es transfereix al mercat també ajuden a establir connexions entre la creació de nou coneixement (acadèmia/emprenedoria) i la innovació mitjançant el mateix (empresa/innovació).

En aquest sentit, quina funció tenen esdeveniments com el Congrés Mediterrani d’Enginyeria Química?

Com s’indicava en la pregunta anterior, la transferència de coneixement, la col·laboració en la innovació i la creació de xarxes d’interessos comuns entre empresa i acadèmia en l’àmbit de l’enginyeria química facilita l’avanç en la recerca de les solucions que demanen els grans reptes actuals de la societat.

La connexió Ciència-Tecnologia-Innovació es fa cada vegada més urgent per assolir els objectius del Nou Pacte Verd Europeu, que en el nostre àmbit es poden concretar en el canvi cap a un model energètic i industrial descarbonitzat amb el suport de la digitalització, una economia circular en l’ús dels materials i l’avenç cap a una societat més inclusiva socialment i econòmicament.

El 15 Congrés Mediterrani d’Enginyeria Química és un dels principals esdeveniments de connexió acadèmia/empresa en l’àmbit de la química i de l’enginyeria química per la seva relació directa amb la fira més important del sector que se celebra a Espanya, Expoquimia, i, per tant,  és un element fonamental per al desenvolupament i l’evolució de l’enginyeria química, la transferència de coneixement i la innovació en el sector químic.

Ja, finalment, ¿ens pot avançar en què consistirà la seva ponència amb què participarà en l’edició d’enguany del Congrés?

La sessió  plenària anunciada porta per títol “Life Cycle Sustainability Assessment in Chemical Engineering”. Explicaré els fonaments, la metodologia, les noves eines i alguns exemples en què s’introdueix l’avaluació de la sostenibilitat per a la presa de decisions en enginyeria química.

Avaluar les decisions en enginyeria química des de l’ origen dels recursos fins a la destinació final dels productes des del punt de vista ambiental, econòmic i social permet una visió holística que facilita introduir la descarbonització, l’economia circular i la digitalització com a elements estratègics de la indústria química europea i espanyola actual.

Finalment agraeixo a l’organització del Congrés l’oportunitat que em brinda de difondre un dels instruments fonamentals, l’Anàlisi de Cicle de Vida, que a parer meu, permet avançar cap a una indústria química i de processos cada vegada més sostenible en un context globalitzat i competitiu.

Barcelona, març de 2023

Edu Pérez Moya – Maria Dolors Herranz
Tel. 93 233 21 66 – 25 41
eperezm@firabarcelona.com
mdherranz@firabarcelona.com