Tancar
16/05/2022

Nora Ventosa: “La col·laboració publico-privada és imprescindible perquè hi hagi transferència i innovació”

Enginyera química en l’especialitat de Química Orgànica per l’IQS i doctora per la Universitat Ramon Llull, Nora Ventosa és en l’actualitat professora d’investigació de l’Institut de Ciències dels Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC). També, és presidenta de l’associació TECNIO, constituïda per totes les universitats i centres de recerca a Catalunya que tenen grups que han rebut la distinció TECNIO per part de l’agència ACCIÓ de la Generalitat de Catalunya. A més, és sòcia-fundadora de l’spin-off Nanomol Technologies, exemple de transferència tecnològica i innovació.

Enginyera química en l’especialitat de Química Orgànica per l’IQS i doctora per la Universitat Ramon Llull, Nora Ventosa és en l’actualitat professora d’investigació de l’Institut de Ciències dels Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC). També, és presidenta de l’associació TECNIO, constituïda per totes les universitats i centres de recerca a Catalunya que tenen grups que han rebut la distinció TECNIO per part de l’agència ACCIÓ de la Generalitat de Catalunya. A més, és sòcia-fundadora de l’spin-off Nanomol Technologies, exemple de transferència tecnològica i innovació.
Nora Ventosa presideix la comissió de treball de transferència de tecnologia d’Expoquimia, Eurosurfas i Equiplast, esdeveniments firals de referència que tindran lloc del 30 de maig al 2 de juny de 2023.
Fa molt de temps que, tot i les circumstàncies, es diu que el nivell de la investigació al nostre país és molt elevat… Vostè pensa el mateix?
Efectivament, el nivell de recerca del nostre país és força elevat, tot i que la inversió és significativament més baixa que en altres països europeus. La política i els programes que s’han anat implementant, tant a nivell català com espanyol, han estat efectius per augmentar els resultats en recerca. El problema, des del 2010, és la baixa incorporació de nou personal a les universitats i centres de recerca, cosa que ja està començant a afectar la força activa per a fer investigació.
I també, es diu que la investigació que es desenvolupa als centres de recerca no arriba a l’empresa…
És del tot cert. Actualment, excel·lim en recerca, però tenim un rendiment d’innovació molt baix en comparació amb altres estats i regions europees. Aquest fet és molt preocupant. Crec que, en gran part, és degut al poc reconeixement i suport que es dona a les investigadores i investigadors que, a més a més, de fer recerca, dediquen part de la seva activitat a transferir-la (creant spin-offs, col·laborant amb empreses, fent patents per protegir el coneixement generat i després poder-lo transferir, etc…).
Vostè ha estat la fundadora d’una empresa, Nanomol Technologies, que n’és un exemple de transferència tecnològica. És aquest el camí a seguir?
Crec que la creació de spin-offs és un bon camí perquè nous processos i productes, desenvolupats en universitats i centres de recerca, arribin a la societat. Les universitats i centres de recerca tenen com a missió la generació de coneixement, però no la seva comercialització. Ara bé, insisteixo. Perquè productes i processos desenvolupats en entorns acadèmics arribin a mercat, cal que un cert percentatge
d’investigadors i investigadores dins de les universitats i centres de recerca interaccionin de manera fluida i natural amb el sector empresarial.
En aquest sentit, quin ha de ser el paper de la col·laboració publico-privada per fer que els avenços teòrics arribin a la societat?
La col·laboració publico-privada és imprescindible perquè hi hagi transferència i innovació. Aquesta col·laboració  ha d’estar ben regulada i per això cada vegada tenen més importància les Oficines de  Transferència de Resultats d’Investigació (OTRIS) en les universitats i centres de recerca.
Així mateix, què poden fer esdeveniments com Expoquimia, Eurosurfas i Equiplast per afavorir la transferència tecnològica?
Aquests esdeveniments, amb una molt forta participació empresarial, són ideals perquè grups de recerca, amb resultats prou desenvolupats per tal de ser atractius pel sector empresarial i industrial, els puguin oferir i perquè s’estableixin primers contactes que després puguin prosperar.
Quines activitats creu vostè que es podrien desenvolupar en el marc d’aquests tres salons en l’àmbit de la transferència de tecnologia i innovació?
Activitats “face to face” per facilitar a les empreses un primer accés ràpid i concentrat a tecnologies i productes generats dins les universitats i centres de recerca, que siguin del seu interès, i també la presentació de noves tecnologies i nous productes davant d’inversors. Crec que podrien ser de gran utilitat per iniciar primers contactes i afavorir processos de transferència.
Per últim, és vostè optimista de cara al futur pel que fa a aquest àmbit?
Soc optimista en relació a les possibilitats de transferència de tecnologia en l’àmbit de la química i dels materials. D’una banda, seguim sent un dels pols més important del sud d’Europa del sector empresarial químic, i per l’altra ,tenim un nivell de recerca en química i materials molt bo. Només ens falta fer una millor connexió entre aquests dos mons i els esdeveniments firals com Expoquimia, Eurosurfas i Equiplast són entorns òptims per afavorir-la.
Barcelona, maig de 2022
Edu Pérez Moya
93 233 21 66
eperezm@firabarcelona.com